L’arquitectura de Jujol a la participació catalana de la 14 Mostra Internazionale di Archittetura de la Biennale di Venezia Eventi collaterali

g.carabi
Publicat originalment en castellà a ESARQ WEEK
http://culturaesarqweek.wordpress.com/2014/07/15/la-arquitectura-de-jujol-en-la-bienal-de-venecia/

 

01_foto_Paty_Nuñez_Agency_br

Interior del pavelló català a la 14 Biennal d’Arquitectura de Venècia. Imatge: Paty Núñez Agency

És molt probable que, si entrem pel costat curt d’un espai de caràcter marcadament longitudinal, llancem la mirada com més lluny millor, anem a buscar el punt més fons del lloc visitat. Es tracta d’una operació automàtica, induïda per la geometria de l’espai: si la mirada no pot escapar-se transversalment, si les parets laterals no tenen interrupció al llarg d’un bon grapat de metres, la mirada no pot més que avançar en línia recta. Així ha estat, durant anys, la percepció que tenim quan entrem, primer, a les basíliques romanes, i després, a les esglésies de planta en creu llatina. Allà on els darrers metres, que ràpidament són buscats pels ulls de qui observa, són ocupats per l’altar.

Similar percepció física es pot tenir de la presència de l’arquitectura de Jujol al pavelló català de la 14 Mostra Internazionale di Archittetura de la Biennale di Venezia Eventi collaterali. Un tríptic asimètric i acomodat al fons de la nau que serveix de continent a la mostra catalana, de caràcter marcadament longitudinal, que focalitza la mirada només traspassar l’accés. La porta d’una antiga i reformada construcció on durant els mesos que no es celebra Biennal es guarden i reparen barques; una nau d’obra vista i coberta a dues aigües, on la mirada atenta als murs que la tanquen permet identificar maons de diferents fornades que n’han reemplaçat els vells per consolidar els panys de paret malmesos pel temps. Al sostre, les noves encavallades de fusta ritmen els tancaments de vidre que recorren longitudinalment la trobada de les dues pendents de coberta permetent, així, el pas variant de la llum del sol.

El tríptic de Jujol mostra un conjunt de 32 dibuixos (entre plànols i croquis) que volen ser testimoni del procés de projecte de la reforma de Casa Bofarull. Un moble/retaule/final de nau que significa la seva presència en vertical, ocupant bona part de l’alçada lliure existent. Ocells, escuts heràldics, una dóna asseguda, l’armat de l’àngel custodi que corona la casa i altres croquis de naturalesa diversa mostren la importància d’aquells elements convencionalment no constructius pel projecte però que, paradoxalment, estructuren les seves intervencions.

Detall dibuixos Jujol. Imatge: Guillem Carabí

Detall tríptic dibuixos Jujol. Imatge: Guillem Carabí

És el referent d’una actitud front l’existent que, sense perdre l’amabilitat, soluciona l’arquitectura a base de sentit comú, afecció i aquell enginy propi dels que saben reaccionar davant l’atzar de la vida.

O, dit d’una altra manera: la importància de l’envoltant ambiental, dels referents culturals del lloc i dels propietaris, de l’ús i comoditat dels usuaris, del territori. I de tot allò que té a veure amb la quotidianitat de l’edifici.

L’actitud envers la nau on es mostra el pavelló català d’arquitectura és un reflex de la pròpia tesi que ha conduit la selecció d’arquitectura mostrada. El muntatge del pavelló català deixa vista la nau, no amaga els seus murs, es manté obert tot el lucernari de coberta tot i no complir amb les condicions lumíniques òptimes per exhibir una mostra de projectes, i entreteixeix la gràfica del pavelló a la façana mitjançant materials habituals a l’obra: una malla electrosoldada i el teixit de fleix pintat (un excel·lent treball de Bildi Grafiks), que densifica la façana sense eliminar les capes que la composen.

Exterior del pavelló català. Imatge: Guillem Carabí

Exterior del pavelló català. Imatge: Guillem Carabí

Síntesi de tot plegat és la imatge provinent del món botànic que Josep Torrents proposa com a referència: l’empelt. L’entrellaçat d’allò vell amb allò nou per provocar, a llarg termini, una unió construïda amb el més longeu i a la vegada més subtil dels materials: el temps. Un material que no atén a generacions, ni estils, ni escales, ni programes, ni geografies.

04_br

Imatge extreta de Charles Baltet, L’Art de Greffer, Paris, Masson et Cie éditeurs, septième édition, 1902, p. 463

La selecció dels 16 projectes mostrats forma part d’aquesta actitud. Treballar amb el temps és treballar a voltes amb la preexistència física, a voltes amb la preexistència cultural, a voltes amb el costum, però sempre amb la comprensió d’allò que havia existit, per tornar-ho íntegrament dissolt  en present. Una actitud, per sobre de modes i modismes, atenta a l’esforç col·lectiu que només aspira a fer el seu ofici el millor possible.

La reforma de la Casa Bofarull, de Josep M. Jujol, projecte que guia des de la distància la selecció d’obres contemporànies escollides pel pavelló de Catalunya d’enguany,  pot qualificar-se en aquest sentit com una d’aquelles obres locals i antimodernes que, paradoxalment, ha de ser llegida com genuïna representant de la modernitat. Una extemporaneïtat que quatre accions artístiques, coordinades per Jordi Ribas, expressen a cadascun dels quatre edificis guia que obren el camí a la resta de propostes exhibides: Sergi López a la Casa Bofarull dels Pallaresos, Carme Torrent a l’Escola La Llauna de Badalona, Pep Pascual a l’espai Transmissor del Túmul Dolmen Megalític de Seró, i Irene Estradé a l’espai La Lira de Ripoll.

Ser modern i no saber-se’n com a tal. Potser sigui aquesta la millor lliçó de l’arquitecte Jujol.

 

Crèdits:

Comissari: Josep Torrents i Alegre
Comissaris adjunts: Guillem Carabí Bescós i Jordi Ribas Boldú
Organització i Producció: Institut Ramon Llull
Producció Executiva: MACBA
Disseny gràfic: Bildi Grafiks
Enllaç a les accions: http://www.llull.cat/monografics/venezia2014/catala/index.cfm#accions1

Llistat de projectes exhibits:

Casa Bofarull (1913-1933), Josep Maria Jujol

Apartaments a les golfes de La Pedrera (1953-55), Francisco Juan Barba Corsini

Església de l’Hospitalet (1981-1984) José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres

IES La Llauna (1984-1986), Carme Pinós i Enric Miralles

Caldereria petita (2001-2002), Pilar Calderon i Marc Folch

Museu can Framis (2007-2009), Jordi Badia

Espai públic Teatre La Lira(2004-2011), RCR Arquitectes (Rafael Aranda + Carme Pigem + Ramon Vilalta) i Joan Puigcorbé

Apartament Juan (2011), Vora Arquitectura  (Pere Buil + Toni Riba)

Auditori a l’església de Sant Francesc (2003-2011), David Closes i Núñez

Tres estacions de la Línia 9 del Metro de Barcelona (2008-2011), Garcés – De Seta – Bonet Arquitectes i Ingeniera Tec-4

Espai transmissor del Túmul / Dolmen megalític de Seró (2.800 A.C.) (2007-2013), Toni Gironès

Clínica Arenys – Can Zariquiey (2006-2013), Josep Miàs Arquitectes

Centre Cultural Casal Balaguer (1996 – en procés), Flores & Prats + Duch & Pizá

Restauració paisatgística de l’abocador vall d’En Joan (2002 – en procés), Enric Batlle, Joan Roig i Teresa Galí

Torre de 94 habitatges de protecció oficial (2012 – en procés), Josep Llinàs

Projecte de revitalització del districte d’Adhamiya (2012 – en procés),  AV62 Arquitectos (Victòria Garriga i Toño Foraster), i Pedro García del Barrio i Pedro Azara

 

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s