ACERCA DE LA INSTALACIÓN MIES MISSING MATERIALITY

g.carabí

A PROPÒSIT DE LA INSTAL·LACIÓ MIES MISSING MATERIALITY [1]

Visita de diumenge, cap a les 10:00 del matí. Poca gent a l’inici del dia —en 1/2 hora més el degoteig de visitants va ser continuat— em va permetre veure la instal·lació del pavelló tal qual es mostrava, sense interferències, blanc immaculat. Tot el pavelló folrat amb vinil de color blanc: paviments, murs, fusteries, pilars, banc, deixant l’escultura de Georg Kolbe, Alba, i les làmines d’aigua en l’estat habitual. 

Visita de domingo, hacia las 10:00 de la mañana. Poca gente en el inicio del día —en 1/2 hora más el goteo de público empezaba a ser constante— me permitió ver la instalación del pabellón tal cual se mostraba, sin interferencias, de blanco inmaculado. Todo el pabellón forrado con vinilo de color blanco: pavimentos, muros, carpinterías, pilares, banco, dejando únicamente la escultura de Georg Kolbe, Alba, y las láminas de agua en su estado habitual.

01

Fotografia: Guillem Carabí, nov. 2017.

En paraules dels autors,  

En palabras de los autores,

Convertir el Pavelló en una maqueta, amb totes les seves superfícies limitades a un únic material, tan blanc com indeterminat, posa en evidència el paper representatiu de l’edifici; tant el de l’original, com a símbol nacional, com el de la rèplica, en representació del primer.

Extret de la memòria publicada al web oficial de la Fundació Mies, nov. 2017.   
No hi ha cap dubte que la sensació aconseguida amb el folrat de vinil blanc ens mostra allò que, molts professionals i estudiants de l’arquitectura, assimilem a una maqueta: un material que homogeneïtza el treball, les habituals imperfeccions ineludibles que ens acosten a la manera de fer manual de les maquetes —butllofes d’aire, cantonades no tancades, rebrecs—, l’abstracció voluntàriament volguda que possibilita pensar en termes objectuals, o la necessària desaparició del detall constructiu, entre d’altres.

No cabe ninguna duda de que la sensación conseguida con el forrado de vinilo blanco nos muestra aquello que, muchos profesionales y estudiantes de arquitectura, asimilamos a una maqueta: un material que homogeneiza el trabajo, las habituales imperfecciones ineludibles que nos aproximan a la manera manual de realizar las maquetas — burbujas de aire, esquinas no cerradas, arrugas—, la abstracción voluntariamente deseada que posibilita pensar en términos objetuales, o la necesaria desaparición del detalle constructivo, entre otros.

02

Fotografia: Guillem Carabí, nov. 2017.

Les imatges testimoni de la performance de la instal·lació tampoc deixen espai al dubte. El procés de muntatge, dut a terme per uns operaris sense gairebé més auxili que les pròpies mans, ens recorda la fragilitat d’una acció —fragilitat entesa aquí com a pèrdua de precisió que deriva en les imperfeccions abans esmentades— la capacitat de la qual, supera àmpliament totes les expectatives en ser llegida globalment: folrar no és cobrir, sinó descobrir.

Las imágenes testimonio de la performance de la instalación tampoco dejan lugar a la duda. El proceso de montaje, llevado a cabo por unos operarios sin prácticamente más auxilio que sus propias manos, nos recuerda la fragilidad de una acción —fragilidad entendida aquí como la pérdida de precisión que deriva en las imperfecciones antes mencionadas— cuya capacidad supera ampliamente las expectativas cuando se lee de manera global, completa: forrar no es cubrir, sino descubrir.

00

Fotografia: web oficial Fundació Mies van der Rohe Barcelona 

Però hi ha quelcom més, i és on rau el meu interès per aquesta actuació en la reconstrucció del pavelló alemany de Barcelona, tot i contradir parcialment les premisses dels autors. El pavelló no es desmaterialitza, no pot desmaterialitzar-se per dos motius. Primer, perquè el pavelló de Mies, des dels materials originals —ònix, cromats, vidres translúcids, aigua— ja impedia la percepció convencional d’allò que se suposa és mirar materialment un edifici. Els reflexes dels cromats dels pilars, els dibuixos dels marbres, l’opacitat enganyosa dels vidres, els dos miralls d’aigua estanca impedien, una vegada i una altra, fixar la mirada. El Pavelló no estava construït de matèria [2].

Segon, perquè l’edifici a desmaterialitzar no es el Pavelló Alemany de 1929 sinó la primera maqueta del pavelló a escala 1:1 construida l’any 1986 a la ciutat comtal, per Ignasi de Solà-Morales, Fernando Ramos i Cristian Cirici.

Pero hay algo más, y es dónde precisamente radica mi interés por esta actuación sobre la reconstrucción del Pabellón alemán de Barcelona,  aún contradiciendo parcialmente las premisas de los autores. El pabellón no se desmaterializa, no puede desmaterializarse, por dos motivos.  Primero, porque el pabellón de Mies, desde sus materiales originales —ónices, cromados, vidrios translúcidos, agua— ya impedía cualquier percepción convencional de aquello que se supone que es mirar materialmente un edificio. Los reflejos de los cromados de los pilares, los dibujos y texturas  de los mármoles, la opacidad engañosa de los vidrios, los dos espejos de agua estanca impedían, una vez tras otra, fijar la mirada, fijar una referencia. El Pabellón no estaba construida de materia [2].

En segundo lugar, porque el edificio a desmaterializar no es el Pabellón Alemán de 1929 sino la primera maqueta del pabellón a escala 1:1 construida en el año 1986 en la ciudad condal, por Ignasi de Solà-Morales, Fernando Ramos y Cristian Cirici.

05

Fotografia: Guillem Carabí, nov. 2017

Això fa esdevenir la instal·lació en quelcom encara més pervers i, tal vegada, de més profunditat.

Todo ello no hace sino convertir la instalación en algo aún más perverso y, al tiempo, de mayor profundidad.

En lingüística, existeix una figura retòrica anomenada pleonasme que consisteix en “l’ús de mots d’idèntic sentit en una mateixa oració, per tal de reforçar l’expressió” (DIEC). Aquest és, al meu entendre, on es desenvolupa irònicament l’objecte de la proposta.

En lingüística, existe una figura retórica denominada pleonasmo que consiste en “el empleo en la oración de uno o más vocablos innecesarios para que tenga sentido completo, pero con los cuales se añade expresividad a lo dicho” (RAE). Y aquí es donde se desarrolla irónicamente el objeto de la propuesta.

06

Fotografia: Guillem Carabí, nov. 2017.

La instal·lació mies missing materiality defuig qualsevol intent de ser percebuda com acció sobre cada element físic del pavelló —marbres, cromats, vidres— i actua de manera directa sobre la memòria, límit final de l’edifici. Actuar sobre la memòria és actuar sobre el record ja deformat d’un un conjunt de marbres, pilars d’acer, làmines d’aigua i vidres translúcids en una posició i manera molt similars a les del pavelló de 1929 [3]; amb afegits, amb noves solucions forçades pels nous temps, però sense la flaire, sense els sorolls, sense l’esperit dels qui un dia passejaren per dins del pavelló l’any 1929.

La instalación mies missing materiality rehuye cualquier intento de ser percibida como acción sobre cada elemento físico del pabellón —mármoles, cromados, vidrios— y actúa de manera directa sobre la memoria, límite final del edificio. Actuar sobre la memoria es actuar sobre el recuerdo ahora deformado de un conjunto de mármoles, pilares de acero, láminas de agua y vidrios translúcidos  en una posición y manera muy similares a las del pabellón de 1929 [3]; con añadidos, nuevas soluciones forzadas por la adecuación a los tiempos, pero sin el olor, sin los ruidos, sin el espíritu de aquellos que, un día, pasearon por el interior del pabellón del año 1929.

mies1

Mies van der Rohe. Pavelló d’Alemanya, 1929. Font: Xtec

És aquesta impossibilitat temporal de referir-se al pavelló original de Mies la que construeix, per defecte, el pleonasme: una nova capa de material, ara sí, sobre els materials utilitzats en la reconstrucció. El títol no enganya: “La materialitat perduda de Mies”. Però el vinil blanc afegit materialment no mostra tant la pèrdua com la incapacitat de reconstrucció del pavelló.

Es esta imposibilidad temporal de referirse al pabellón original de Mies la que construye, por defecto, el pleonasmo: una nueva capa de material, ahora sí, sobre los materiales utilizados en la reconstrucción. El título no engaña: “La materialidad perdida de Mies”. Pero el vinilo blanco añadido materialmente no muestra tanto la pérdida como la incapacidad de cualquier intento de reconstrucción del pabellón.

 


Deia un insigne professor italià d’història de l’arquitectura, un storico com preferia que l’anomenessin, que l’anacronisme podia ser lícit en l’exercici de la professió d’aquells arquitectes que construïen… Però per a ell —un storico— esdevenia en pecat mortal.

Explicaba un insigne profesor italiano de historia de la arquitectura, un storico como prefería que lo nombrasen, que el anacronismo podía ser lícito en el ejercicio de la profesión de aquellos arquitectos que construían… Pero para él —un storico— se convertía en pecado mortal.

04

Fotografia: Guillem Carabí, nov. 2017


Notes

[1] Quan escric aquestes línies encara no he llegit cap crítica vers la instal·lació. Tampoc tinc el plaer de conèixer personalment als autors, el despatx A&EB. Ho he escrit perquè la visita m’ha estimulat a fer-ho, impulsat per un doble ressort: allò que em provoca plaer de mirar i allò a què em sento pròxim per raons culturals i locals.

[2] Per més que coneguda sempre és bo assenyalar-la un cop més: una anàlisi exhaustiva del pavelló de 1929 cal llegir-la a Quetglas, Josep. Der Gläserne Schrecken. Imágenes del Pabellón de Alemania. Mies van der Rohe. Montréal: Section b, 1991. Es va reeditar amb el títol traduït i augmentant el número d’imatges a Quetglas, Josep. El horror cristalizado. Imágenes del Pabellón de Alemania de Mies van der Rohe. Barcelona: Actar, 2001.

[3] Una crònica de la reconstrucció del Pavelló pot llegir-se a Solà-Morales, Ignasi; Ramos, Fernando; Cirici, Cristian. “Pabellón Alemán de Barcelona, 1929-1986. Reconstrucción”, a El Croquis, n. 26, novembre de 1986, pp. 4-27.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s