SOBRE LA ELECCIÓN, EL AJEDREZ, DUCHAMP, Y BERGMAN

g.carabí

A PROPÒSIT DE L’ELECCIÓ, ELS ESCACS,  DUCHAMP I BERGMAN

El dret d’escollir és el títol d’una peça de teatre que, l’any 1987, estrenava Josep Maria Flotats a Barcelona. L’obra era l’adaptació de la pel·lícula nord-americana Whose Life Is It Anyway?, escrita per Brian Clark i dirigida per John Badham l’any 1982, al seu torn adaptació de la pel·licula de tv. de l’any 1972 amb guió del mateix autor. L’argument gira entorn l’eutanàsia i consisteix, fonamentalment, en el dret a decidir que el protagonista reclama, per continuar o no en vida, després d’un accident que el deixa tetraplègic. El personatge insisteix una vegada i una altra, en la seva defensa, que allò que vol no és decidir morir, sinó escollir el dret a fer-ho, opció ben diferent encara que amb una mateixa conseqüència.

El derecho a escoger es el título de una obra de teatro que, en el año 1987, estrenaba Josep Maria Flotats en Barcelona. La obra adaptaba la película norteamericana Whose Life Is It Anyway?, escrita por Brian Clark y dirigida por John Badham en 1982, a su vez adaptación de una película de televisión estrenada en 1972 con guión del mismo autor. El argumento gira entorno la eutanasia y consistía, fundamentalmente, en el derecho a decidir que el protagonista reclama, para continuar o no con vida, después de un accidente que lo mantiene tetrapléjico. El personaje insiste una y otra vez, en su defensa, que lo que quiere no es decidir morir, sino escoger el derecho a hacerlo, opción diferente aunque con una misma consecuencia

Whose_Life_Is_It_Anyway_posterPoster “Whose Life is it Anyway?”. Mermaid Theatre, 1978

Perquè l’elecció, en rigor, no deixa de ser el mecanisme previ per efectuar una maniobra. I les maniobres són, en essència, qualsevol operació que fa un conductor per provocar un gir o un canvi de posició. Tant és que conduïm un vehicle, una situació, o la mateixa vida.

En un camp més lúdic existeix un joc on l’elecció s’exerceix de manera especialment sostinguda: el joc dels escacs. Es tracta d’un enfrontament entre dos jugadors que finalitza quan la fitxa del rei és abatuda mitjançant la celebrada fórmula ‘escac i mat’. Una activitat amb una clara finalitat, oposar dos rivals. És justament aquesta oposició la que permet, d’entrada, fer una primera elecció, el color de les fitxes. Qui té les blanques surt primer, arrenca abans l’estratègia: fer escac al rei; qui té les fitxes negres anirà una jugada per darrera però li permetrà fer, d’aquest desavantatge temporal, el necessari decalatge per contrarestar cada moviment de les fitxes de l’oponent. Totes dues opcions alternen defectes i virtuts.

Escollir, jugar, maniobrar, són termes que podrien agrupar-se sota una mateixa família de significats, i que engloben aquesta capacitat d’afegir un canvi als esdeveniments. Marcel Duchamp, qui finalment es va dedicar en exclusiva a jugar als escacs, n’era conscient i el seu únic esforç durant la seva evolució com a artista va ser a desprendre l’objecte artístic de la seva condició retiniana (Collin 1998, 18) per afegir, a l’obra d’art, contradicció: un sentit més, un color més, un verb més. El nom dels objectes donats per Duchamp a les seves obres només aspiraven a afegir, a fer infinit el joc de l’art[1] provocant aquesta superposició entre noms i representació, entre allò que s’anomena i allò que es representa: Fontaine (1913), La Mariée mise à nu par ses célibataires (1915-23), L.H.O.O.Q. (1919), Nu descendant un escalier (1912), Roue de bicyclette (1913), etc.

Porque la elección, en rigor, no es más que el mecanismo previo para efectuar una maniobra. Y las maniobras son, en esencia, cualquier operación que  efectúa un conductor con el ánimo de provocar un giro o un cambio de posición. No importa que sea conduciendo un vehículo, una situación, o la vida misma.

Dicho en un ámbito más lúdico, existe un juego en el que la elección se ejerce de manera especialmente sostenida: el juego del ajedrez. Se trata de un enfrentamiento entre dos jugadores que finaliza cuando la ficha del rey pierde la libertad de movimiento verbalizada a través de la celebrada fórmua “jaque mate”. Una actividad con una clara finalidad, oponer dos rivales. Es precisamente esta oposición la que permite, en primer lugar, efectuar una primera elección, escoger el color de las fichas. Quien tiene las fichas blancas sale primero, inicia antes su estrategia; quien tiene las fichas negras irá una jugada por detrás pero le permitirá, desde esta aparente desventaja temporal, contrarrestar cada movimiento de las fichas del oponente. Las dos opciones alternan defectos y virtudes. 

Escoger, jugar, maniobrar, son términos que podrían agruparse bajo una misma familia de significados y  que aúnan la capacidad de añadir un cambio a los acontecimientos. Marcel Duchamp, quien finalmente se dedicará en exclusiva a jugar al ajedrez, era consciente y su único esfuerzo consistirá en desprender del objeto artístico su condición retiniana (Collin 1998, 18) para añadir, a la obra de arte, contradicción: otro significado, otro color, otro verbo. El nombre de cada objeto dado por Duchamp a sus obras sólo aspiraba a añadir, a continuar, a hacer infinito el juego del arte[1] provocando una superposición entre nombres y representación, entre aquello que se nombre y lo que se representa: Fontaine (1913), La Mariée mise à nu par ses célibataires (1915-23), L.H.O.O.Q. (1919), Nu descendant un escalier (1912), Roue de bicyclette (1913), etc.

duchampchess“Duchamp at Chess Board,” 1958, per Arnold T. Rosenberg.
Bowdoin College Museum of Art

Duchamp detestava l’art abstracte perquè, deia, només buscava el plaer de la retina (Collin 1998, 13). L’art el definia com una elecció; i tant valia la definició per a l’art clàssic —elecció de la tela, dels colors, del subjecte a reproduir— com per a l’art modern —elecció de l’objecte. Escollir és l’acte fonamental de l’art, i escollir només ho fa l’artista. Però, qui és l’artista? Per a Duchamp l’artista és una mena de missioner: “L’art és la única cosa que queda a la gent que no deixen la darrera paraula a la ciència” (Ashton 1996, 15).

En una de les darreres entrevistes que concedeix Duchamp, a la pregunta: “Què fa vostè, actualment?”, contesta Duchamp: “Només espero la mort” (Collin 1998, 22). La resposta, lluny de ser transcendental, manifesta un únic desig: no fer res. Esperar, és a dir, suspendre qualsevol acció temporalment mentre el temps passa, sense més voluntat que gaudir de l’espera.

Epíleg
L’any 1957 Ingmar Bergman estrena la pel·lícula Det sjunde inseglet El setè segell. Als pocs minuts de metratge fa l’aparició un macabre personatge, la Mort, que s’acosta al cavaller croat protagonista que torna al seu país d’origen, Suècia. El cavaller desafia la Mort a una partida d’escacs: si perd, l’haurà d’acompanyar; si guanya—cosa improbable—, el deixarà viure. Tret dels significats més simbòlics que es desprenen de la trobada, i que formen part del fons argumental de la pel·lícula, hi ha un fet que no ens pot passar per alt: mentre juguin la partida, el cavaller restarà en vida.

I el joc, si ho és de debò, no té final[2].

Duchamp detestaba el arte abstracto porque, decía, sólo buscaba el placer de la retina (Collin 1998, 13). El arte lo definía como una elección; y esa definición era tan válida para el arte clásico —elección de la tela, de los colores, del sujeto a reproducir— como para el arte moderno —elección del objeto. Escoger es el acto fundamental del arte, y escoger sólo lo lleva a cabo el artista. pero, ¿quién es el artista? Para Duchamp el artista es una especie de misionero: “El arte es la única cosa que queda a la gente que no deja su última palabra a la ciencia” (Ashton 1996, 15).

En una de las últimas entrevistas que concede Duchamp, a la pregunta: “¿Qué hace usted, actualmente?”, contesta Duchamp: “Solamente espero a la muerte” (Collin 1998, 22). La respuesta, lejos de ser trascendental, manifiesta un único deseo: el deseo de no hacer nada. Esperar, es decir, suspender cualquier actividad temporalmente mientras el tiempo pasa, sin más voluntad que gozar de la espera

Epílogo
En el año 1957 Ingmar Bergman estrena la película Det sjunde inseglet  —El séptimo sello. A los pocos minutos de metraje hace su aparición un macabro personaje, la Muerte, que se acerca al caballero cruzado que retorna a su Suecia natal. El caballero desafía a la Muerte a jugar una partida de ajedrez: si pierde, deberá acompañarla; si gana, —improbable—, la  Muerte deberá dejarlo con vida. Más allá del simbolismo que se desprende del encuentro, fondo argumental de la película, existe un hecho que no debe pasar inadvertido: mientras jueguen la partida, el caballero siempre gozará de vida.


Y el juego, si lo es de verdad, no tiene final[2].

El séptimo selloIngmar Bergman, Det sjunde inseglet (El séptimo sello), 1957


Notes.

[1] Marcel Duchamp autoritzava les repliques dels seus ready-mades originals, amb l’objectiu de desprendre l’obre d’art de seriositat i veneració: “la seriositat i l’important són els meus principals enemics” (Ashton 1996, 16)

[2] La reflexió que dóna peu a aquest post es troba en algunes de les paraules del professor Quetglas entorn el joc, sentides durant la conferència impartida el 2 de juny de 2015 a la Fundació Miralles de Barcelona, i que actualment es troba recollida a “Enric Miralles. La gràcia desvergonyida”, dins Restes d’arquitectura i de crítica de la cultura (Quetglas 2017, 216).

Referències.

Ashton, Dore. 1996. Rencontre avec Marcel Duchamp. Paris: L’Échoppe.

Collin, Philippe. 1998. Marcel Duchamp parle des Ready-made. Paris: L’Échoppe.

Quetglas, Josep. 2017. Restes d’arquitectura i de crítica de la cultura. Barcelona: Arcàdia; Institut de l’Ajuntament de Barcelona.

 

Un pensamiento en “SOBRE LA ELECCIÓN, EL AJEDREZ, DUCHAMP, Y BERGMAN

  1. Pingback: A PROPÒSIT DE L’ELECCIÓ, ELS ESCACS, DUCHAMP I BERGMAN [cat – es] | Guillem Carabí – Urban Living Lab

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s